Master and Commander crítica y análisis (català)

Master and Commander: Dues cosmovisions

Pol Serrano. Barcelona 

Master and Commander és una pel·lícula dirigida per Peter Weir i protagonitzada, principalment, per Russel Crowe. El film es desenvolupa en les aigües de l’Atlàntic, prop de Brasil, i hi ha un combat entre el vaixell corsari francès Acheron i el HMS Surprise.

Deixant de banda la trama, el context històric és el de les guerres Napoleòniques, on França havia envaït tota Europa, però la Gran Bretanya s’hi resistia. Tanmateix, tot i no poder envair la Illa Britànica, Napoleó li imposa un gran bloqueig marítim. Per tant, les guerres és produeixen, principalment, al mar.

Si anem a un nivell més abstracte, les dues embarcacions enfrontades representen dues cosmovisions diferents, plasmades en els països d’origen dels dos bucs.

Per una banda tenim l’Acheron, que segons clama el capità del vaixell britànic, és més modern i més ràpid que el Sourprise. Aquí hi veiem la primera diferència; la França de Napoleó representa tots els valors de la il·lustració i la modernitat, això redunda en la tecnologia aplicada al vaixell francès. També cal tenir en compte que l’embarcació gala te patent de cors, per tant , no està tant dissenyada per la guerra (que també) com per a atacar vaixells mercants indefensos; podríem dir que se situa, d’alguna manera, fora de la llei. Tot això encaixa molt bé amb els ideals de la nova França, rebel, en contra de l’ordre establert, i suficientment descarada com per envair altres països.

Per altre banda, hi ha el HMS Surprise, en aquest cas, el vaixell és més antic, però tot i això i en referència a el que diu el capità, s’estimen el vaixell; tota una al·legoria de l’antiga monarquia britànica i la voluntat de reformisme –que no revolució. L’ordre que es respira en el vaixell, és també una representació a l’ordre que hi ha al Regne Unit del S. XIX, i la voluntat de resistència que oposen a la ocupació, o la resistència que oposen a ser capturats pel vaixell francès.

El final és el millor, on el HMS Surprise, aconsegueix invertir el que hauria de ser el curs natural de la batalla: que qui té més tecnologia i és més “modern”, guanya les batalles. Passa al contrari, un vaixell més petit i amb menys potència de foc guanya al gran vaixell, nou de trinca i sortit de les drassanes de Boston. És una clara referència a l’astúcia Britànica alhora de fer la guerra, sense molts soldats d’infanteria. Perquè en les guerres Napoleòniques, França tenia molts més soldats que el Regne Unit, però els britànics tenien la Royal Navy i van donar el cop de gràcia als francesos quan ja estaven dèbils. La mateixa astúcia que el capità Jack Aubray.